Recordo com si fos avui les primeres consultes. No t'ho pots creure, però tinc a la memòria la pregunta del quadre: -Què veus en el quadre?- Per fer-me veure que percebem les coses i les situacions de diferents formes.

Vaig aprendre, vaig créixer. Una altra pregunta i moment especial: -Què t'agrada fer? - Jo ni tan sols sabia què m'agradava i així t'ho vaig dir. Un moment dur va ser en descobrir que em fa mal el rebuig, sense una causa aparent, perquè mai m'ho havia qüestionat.

Vaig treballar i segueixo treballant dur per millorar la meva autoestima cada dia. Durant aquests 2 anys junts m'he conegut com a persona. Avui sé les coses que m'agraden, gaudeixo d'elles i estic treballant per millorar-les. Així és la vida, el creixement i la millora diària d'un mateix.

Hem fet un treball fantàstic i segueixo amb la mateixa idea que ets un "polidor de diamants". Gràcies, moltes gràcies per tot i per les teves paraules.